É la diferenza

Passejada pels carrers, birra als jardins Margherita i menjada de peix a casa. Aquesta es una realitat que es converteix en habitual en la meva setmana. La possibilitat de conéixer una nova esfera fa que ens adequem a un nou mon on la variant del temps segueix.

Sempre presents.

Ritorno di constanza

No sempre mantenim la constància, no sempre som fidels a una idea i, més encara, no sempre mantenim el que el nostre pensament captura en un instant. Admiro la gent que aconsegueix mantenir una línia contínua de treball, força i metes. Y es que, per molt que la bogeria s'apoderi de nosaltres i sigui un pasatemps extremadament divertit, sempre s'ha de racionalitzar amb moments de coherència i fluidesa. No rebutjo la bogeria, és més, formo part d'aquesta perquè sinó no crec que en aquests moments, després de beure una cervesa en una plaça "apostuflant" de Bologna, em trobaria escrivint aquestes línies.

A què és degut tanta explicació sobre l'element anomenat constància? Molt simple. Avui, després d'uns dos anys si la memòria no em falla, torno a teclejar en aquest blogspot bocins de idees per uns, tonteries per altres, però paraules necessàries per mi. Per quina raó? Ni puttanna idea....és necessiten arguments per argumentar els actes? Sóc més d'impulsos. Però el veritable mèrit d'aquest impuls no és meu, sinó d'una raggatza que m'ha tornat a ensenyar aquest camí.

Benísimamente benísimo!

Molts i moltes

Moltes ocasions, moltes vegades, molts instants, molts moments, molts dies, moltes rialles, moltes sensacions, molts sentiments, moltes vibracions, moltes borratxeres, moltes cagades, moltes llagrimes, molt fum, moltes asignatures, molts estudis, molts regals, molt materialisme, molta broma, molta festa, molta hipocresia, molta alegria, molta dolçor, molts xiuxiuejos, molts crits, molts menjars, molta fam, molta tristor, molta bogeria, molta falsetat, moltes veritats, molts desitjos, moltes utopies, molta realitat, molts somnis, molts despertars, molts amics, moltes amigues, moltes dones, molts fracasos, moltes fotografies, molts flaixos, moltes lletres, moltes frases, moltes paraules, moltes bajanades, molta disbauixa, moltes sorpreses, moltes ensupegades, moltes cares, moltes ànimes, molts dits, molts peus, moltes mans, molts pels, molta suor, molts grans, molt cansament, moltes respiracions, moltes aspiracions, moltes bufagades, moltes andromines, molts insectes, molts animals, molts mamifers, molts escamarlans, molts éssers aquatics, molts éssers vius, molta pau, molta guerra, molta gràcia, moltes felicitats, molts presents, molts futurs, molts passats, moltes espirals, molts triangles, molts quadrats, molts hexàgons, molts ordinadors, molts teclats, moltes tecles que no sé pq serveixen, molta varietat, molta senzillessa, molts bars, molt alcohol, molt enrenou, molta brutícia, moltes ampolles, molts cartrons, molt haixis, molt cannabis, molt tabac, molt paper, molts encenedors, moltes liades, molts liantes, molts pro's evolution, molta play, molts mandos, moltes patates, moltes bosses, moltes colilles, moltes burilles, molts mistos, molts pisos, molts terrenys, molts corruptes, molts polítics, molts màgics, molts respetables, molts personatges, mols filòsofs, molts cantants, molts músics, molts intérprets, molts suicides, molts instruments, molts acords, moltes partitures, molta elegància, molt vent, molta vida, molts dubtes, molts camins.......................poca constància.

BUSCA L'ESTABILITAT

un xiuxiujeix japonès

Fa un parell d'hores i potser minuts que estava "frikejant" per l'ordinador tot gaudint del meu dia setmanal de festa universitari, establert perpetuament per cada dimarts per la comissió d'actes i festes de la mandra de llevar-se de l'enric. El meu dia de festa estava consistint en recordar la meva infantesa tot descarregant-me episodis de bola de drac i musculman (sisi... musculman); l'alegria hem brotava pel cos ja que la meva ment es va situar a l'època en què tenia deu anys i on les meves úniques preocupacions eren guanyar a les bales, aixecar les faldilles a les noies i veure els episodis de bola de drac. Van ser moments de nostalgia i alhora de satisfacció per haver pogut gaudir d'unes series japoneses que van ser part de mi, series que actualment han estat substituides per absurdes patranyes que intenten protegir la indemnitat psicológica dels menors i esborrar qualsevol imatge violenta de les pantalles. Ara ho etenc tot, ja sé perquè la nostra generació es alcohòlica, drogadicta, depravada e insatisfeta.... van ser les series japoneses!!!!!! Tot i que vist així, tenim més sort que les generacions futures.......

Però no s'acava aquí el meu moment de lucidessa mental e inspiració que m'han portat a teclejar davant l'ordinador, nono, hem falta explicar un dels instants més apassionants de la meva vida!!! Com deia frikejant per l'ordinador, m`he retrobat amb la millor sèrie anime de tots els temps: CONAN, EL NEN DEL FUTUR. La historia es situa a l'any 2008 on el món ha quedat destruit per la tercera guerra mundial i on els personatges son el conan, la lana i el seu avi o el yimxi. Aquesta sèrie, que data de l'any 1970, ha estat un dels meus primers records que guardo de la vida... i pot sonar extrany però sempre havia tingut la imatge d'aquesta serie al cap i un dels meus somnis era tornar-la a veure (i es que aquesta sèrie va ser emesa quan servidor tindria uns 6 anys, de tal manera que els records que podia tenir sobre aquesta eren poc lúcids, però no us ha passat mai que a vegades romanen en el vostra memòria imatges de quan ereu petits? doncs una d'aquestes imatges que sempre m'he enrecordat de quan era xicotet ha estat aquesta:

http://es.youtube.com/watch?v=txtDMQAyrGM


Enric

...psicodèlics...

Varis son els artistes que van marcar un abans i un després en el món de la música, varis son els artistes que han fet evolucionar el so, varis son els artistes que van dignificar aquest món. Però només un, superà l'abisme entre la realitat i els somnis....

Iconoplaties!!!!!!!!!!!

Controversies d'un debat polític

Art o tortura?

ROBERTO

busca una rialla......

Cuina casolana

L'esforç sempre té recompensa

PLATERO Y TÚ

Platero y Tu, el millor grup de la historia del rock español!!!

Portada cd "7". 1997.

"Guerra, Krieg, War, Guerre, Oorlog, Krig"

La cobdicía dels poderosos i l'engany al qual sotmeten al poble ens porten a dur a terme crueltats incalculables. A vegades s'han intentat amparar sota raons de caire econòmic, religiós, racials... tot demostrant el caràcter primitiu de la humanitat i deixant en evidençia la seva limitada coherència.

I es que els noms propis parlen per si mateixos: la guerra dels Balcans, els genocidis portats a terme a Rwanda, Sierra Leona, el Congo o a molts Estats de l'Àfrica negra, el conflicte entre Israel i Palestina, la submissió dels Tibetans a mans de China, la guerra de Vietnam, i així podríem esmentar infinitat de casos on el vessament de sang ha estat el mirall on milions de persones han vist reflexade les seves vides.

"La guerra es el arte de destruir a los hombres, la política es el arte de engañarlos" (Parménides de Elea)

"La guerra es la salida cobarde a los problemas de la paz" (Thomas Mann)

"La paz más desventajosa es mejor que la guerra más justa" (Erasmo de Rotterdam)

"La guerra vuelve estúpido al vencedor y rencoroso al vencido" (Friedrich Nietzsche)

"Las guerras seguiran mintras el color de la piel siga siendo mas importante que el de los ojos" (Bob Marley)

"Preferiría la paz más injusta a la más justa de las guerras" (Cicerón)

.Foto realitzada a Kolodvor (Croàcia) durant l'estiu de 2007.

Les llenties romanes

Fotografia artística.......viatjant per croacia....

un amfiteatre de fa mes de 2000 anys, una ciutat desconeguda, un mon per descobrir, un plat de llenties.... que més es pot demanar?

Els romans menjaven llenties? ...fff.. hi ha tantes coses que no sabem...