No sempre mantenim la constància, no sempre som fidels a una idea i, més encara, no sempre mantenim el que el nostre pensament captura en un instant. Admiro la gent que aconsegueix mantenir una línia contínua de treball, força i metes. Y es que, per molt que la bogeria s'apoderi de nosaltres i sigui un pasatemps extremadament divertit, sempre s'ha de racionalitzar amb moments de coherència i fluidesa. No rebutjo la bogeria, és més, formo part d'aquesta perquè sinó no crec que en aquests moments, després de beure una cervesa en una plaça "apostuflant" de Bologna, em trobaria escrivint aquestes línies.
A què és degut tanta explicació sobre l'element anomenat constància? Molt simple. Avui, després d'uns dos anys si la memòria no em falla, torno a teclejar en aquest blogspot bocins de idees per uns, tonteries per altres, però paraules necessàries per mi. Per quina raó? Ni puttanna idea....és necessiten arguments per argumentar els actes? Sóc més d'impulsos. Però el veritable mèrit d'aquest impuls no és meu, sinó d'una raggatza que m'ha tornat a ensenyar aquest camí.
Benísimamente benísimo!
)+090.jpg)
